dissabte, 28 de juny del 2014

Polos de cheesecake



Sol d'estiu cou com caliu








Aquest mes a Memòries d'una cuinera ens proposen de fer uns polos per començar l'estiu ben fresquets i, aprofitant que a la nevera teníem formatge crema i nata per muntar, vam decidir-nos per uns polos de cheesecake, uns quants d'ells, a més, amb xocolata. L'elaboració és ben ràpida i senzilla i el resultat deliciós, tant en una versió com en l'altra. D'això en van donar testimoni la Clara i la Vica, que se'n van cruspir un cadascuna per esmorzar, amb un vas de llet i unes galetes. Ara que s'ha acabat el curs, ho celebrem i els recompensem l'esforç de nou mesos entre llibres. S'ho ben mereixen. I, després d'esmorzar, una bona dutxa. Mireu, si no, quines ungles!










Per 8 polos:

200 grams de formatge crema (jo Philadelphia) fred

200 grams de nata líquida per muntar ben freda de la nevera

50 grams de sucre de llustre

Una cullerada de cacau pur en pols

4 galetes (jo vaig utilitzar Belvita)

Un raig de llet

2 cullerades de melmelada de gerds




























Comencem batent el formatge crema fins que agafi una consistència cremosa. Hi incorporem a poc a poc el sucre de llustre tamisat i continuem batent.

A continuació, hi anem afegint la nata a poc a poc, deixant que s'integri a la crema. Batem fins que el conjunt quedi ben muntat.

Traiem la meitat de la crema i la passem a un bol. Reservem a la nevera.

Posem la cullerada de cacau, prèviament tamisat, a l'altra meitat de la crema i batem fins aconseguir una tonalitat homogènia. Passem la crema a un bol.










En un platet, hi aboquem un raig de llet i hi estovem dues galetes uns segons, el temps suficient per poder-les esmicolar damunt de la crema de xocolata. Remenem suaument amb una espàtula per repartir la galeta per la crema.

Hi afegim una bona cullerada de melmelada de gerds i remenem una mica, no gaire, deixant trossos de la crema amb fils de melmelada i altres sense.

Omplim 4 motlles de polo amb aquesta crema.

Repetim l'operació amb la crema que teníem reservada a la nevera, afegint-li les galetes i la melmelada i omplint els 4 motlles restants.











Posem al congelador unes 4 hores. Per desemmotllar, posem els motlles sota el raig d'aigua de l'aixeta uns segons.

Amb la crema i la resta d'ingredients que ens van sobrar, i com no teníem més motlles de polos, vam fer aquests vasets per postres. Deliciosos.







També podeu tastar aquest polos de fruits del bosc, molt ràpids de fer i boníssims.

dijous, 26 de juny del 2014

Coca de recapte




Tantes boques, tantes coques









La nit de Sant Joan, apart de la coca dolça, a Lleida ens agrada menjar coca de recapte. Un sopar monotemàtic, amb coques salades i dolces, però totes ben bones. Aquesta és la coca que vaig preparar i que, tot sigui dit, va durar menys de 10 minuts a taula. La coca de recapte se sol fer amb verdures escalivades, però en aquest cas l'hem feta amb verdures fresques de l'hort. I la massa té truc: la recepta, adaptada del llibre Cuida tu salud de Thermomix, té menys quantitat d'oli del que duu l'original i, a més, per fer la massa de la coca s'utilitza l'oli sobrant de picar les verdures. Així, la massa n'agafa encara més el sabor i, de pas, aprofitem bé tots els ingredients. Pel damunt hi hem posat unes anxoves, però qualsevol altre tipus de "tall" ens anirà bé: tonyina, llonganissa, salmó fumat, .... Un sopar d'estiu saborós i ben ràpid de fer.









Per una coca de la mida d'una safata de forn:

Per el farcit:

100 grams de pebrot roig

100 grams de pebrot verd

100 grams de ceba

100 grams de carabassó

70 grams d'oli d'oliva

2 cullerades de postres de sal

Una cullerada de pebre roig de la Vera


Per la massa:

L'oli sobrant de picar les verdures més la quantitat que calgui fins fer els 100 grams (a la recepta original s'utilitza 50 grams d'oli "nou" i 50 grams de llard, però no sóc gaire amant del llard)

100 grams d'aigua

20 grams de llevat fresc de forner

300 grams de farina de força

Una cullerada de postres de sal

Un pessic de sucre








A la manera tradicional:

Tallem les verdures a trossos i les piquem amb la picadora, juntament amb l'oli, la sal i el pebre roig; si no tenim picadora, les piquem ben menudes a mà i les barregem amb l'oli, la sal i el pebre roig.

Posem aquesta mescla en una escorredora amb un plat a sota  i deixem que vagi colant el suc de les verdures, que quedarà barrejat amb l'oli i el pebre roig. Deixem que les verdures vagin escorrent durant una estona (15-30 minuts)

Escalfem el forn a 200 graus.

En un bol, hi posem la farina, la sal  i el sucre formant un volcà. Al mig hi posem l'oli de les verdures i una mica més fins arribar als 100 grams. Anem barrejant amb la farina i hi anem incorporant el llevat desfet amb l'aigua, que posarem tèbia de l'aixeta. Pastem fins aconseguir una massa homogènia.

Amb un corró, estirem aquesta massa ben fina damunt de paper de forn, donant-li la forma de la safata on la col·locarem.

Hi escampem les verdures picades pel damunt.

Deixem reposar la coca uns 15 minuts.

Enfornem durant uns 20 minuts, o fins que veiem les vores daurades.

Traiem del forn, passem a una reixeta i retirem el paper de sota. Deixem refredar totalment.

Un cop freda, podem guarnir amb anxoves, tonyina, salmó..... Si la volem fer amb llonganissa, en canvi, repartim pel damunt de la coca els talls de llonganissa crua abans d'enfornar.










Preparació amb Thermomix:

Posem les verdures a trossos grans dins del vas de la Thermomix amb l'oli, la sal i el pebre roig i piquem 3 segons, velocitat 4. Si volem les verdures més picades, tornem a repetir l'operació.

Traiem aquesta mescla i la passem a una escorredora amb un plat a sota, perquè reculli el suc de les verdures i l'oli sobrant. Deixem escórrer entre 15 i 30 minuts.

Escalfem el forn a 200 graus.

Posem al vas l'oli de les verdures i la quantitat necessària d'oli nou fins arribar als 100 grams. Afegim l'aigua i programem 1 minut, 37 graus, velocitat 2.

Incorporem el llevat, la farina, la sal i el sucre i barregem 30 segons, velocitat 6.

Amb un corró, estirem aquesta massa ben fina damunt de paper de forn, donant-li la forma de la safata on la col·locarem.

Hi escampem les verdures picades pel damunt.

Deixem reposar la coca uns 15 minuts.

Enfornem durant uns 20 minuts, o fins que veiem les vores daurades.

Traiem del forn, passem a una reixeta i retirem el paper de sota. Deixem refredar totalment.

Un cop freda, podem guarnir amb anxoves, tonyina, salmó..... Si la volem fer amb llonganissa, en canvi, repartim pel damunt de la coca els talls de llonganissa crus abans d'enfornar.








dissabte, 21 de juny del 2014

Coca de Sant Joan de brioix, fruites i pinyons, o per a què pot servir un solstici




La nit de Sant Joan, la més curta de l'any









Fa gairebé 2.300 anys, un grec anomenat Eratòstenes de Cirene es va adonar que, el dia del solstici d'estiu, els objectes no projectaven cap ombra a la ciutat de Siena (actual Asuan), mentre que sí ho feien a Alexandria, on ell exercia com a bibliotecari d'aquella famosa biblioteca de l'antiguitat. Això el va fer pensar que, mitjançant càlculs trigonomètrics, podria deduir la longitud de la circumferència terrestre. No sabem exactament quina va ser la unitat de mesura que va utilitzar (es tractava d'estadis grecs o egipcis?) i l'error del càlcul es troba entre un 1% i un 15% segons la unitat utilitzada, però la gran fita d'aquest savi grec, a qui donaven el sobrenom de Beta, perquè era el segon en el coneixement de totes les branques del saber, és haver estat el primer en utilitzar un mètode científic per mesurar el nostre planeta.









Els solsticis eren moments importants de l'any, els punts d'altura màxima i mínima del Sol en el seu recorregut pel cel. Solsticis i equinoccis eren dates claus per fixar els calendaris. A Roma, la reforma juliana del calendari va fixar el solstici d'hivern la nit del 24 al 25 de desembre, i els mateixos dies dels mesos de març, juny i setembre per als dos equinoccis i el solstici d'estiu. Més endavant, al segle IV, l'emperador Constantí va declarar el Cristianisme la religió oficial de l'imperi. Com en aquella època solsticis i equinoccis ja no coincidien amb la data fixada pel calendari julià, al Concili de Nicea es van passar al dia 21 dels mesos corresponents, desvinculant el Nadal, del 24 al 25 de desembre, del seu significat astronòmic. 

L'esglèsia també va combatre les celebracions paganes del solstici d'estiu i va associar la data amb el naixement de Sant Joan Baptista. Sembla que, la nit del part, la seva mare, Santa Elisabet, va encendre una foguera per avisar la Mare de Déu que l'anés a ajudar. I Sant Joan va néixer aquella mitjanit. Al Magrib, berbers i àrabs celebren també amb foc el naixement del profeta Mahoma en aquesta data .

Avui dia no mirem el cel, però seguim mantenint la tradició del foc, la festa i la màgia associada a aquesta data. Continuem celebrant Sant Joan com l'inici de l'estiu, de l'estació de la llum i l'abundor de la terra. 

I aquesta és la nostra coca de brioix per Sant Joan. Una coca feta seguint la recepta del Xavier Barriga al seu llibre Brioixeria. Hi vam dedicar tota una tarda, entre el temps d'amassat i els temps de repòs i fermentació, però el resultat val la pena.  Us desitgem un bon inici d'estiu i una feliç Nit de Sant Joan. I la festa, el foc i la màgia, al gust de cadascú. I, si podeu, mireu el cel i gaudiu de l'Óssa Major al seu punt més alt i de les constel·lacions de l'estiu amb un bon tros de coca i una copa de cava ben fresc.










Per una coca gran, de la mida d'una safata de forn:

500 grams de farina de força

10 grams de sal

100 grams de sucre

3 ous (150 grams)

100 grams de mantega

130 ml. d'aigua

35 grams de llevat fresc

La ratlladura d'un llimó

Mitja cullerada de postres de canyella

Fruita confitada per decorar

Pinyons

Un ou per pinzellar

Un pessic de sal

Sucre per empolvorar la coca








Posem al bol de la KA la farina, la sal, el sucre, els ous, l'aigua ( no la posem tota, en reservem una mica a demanda de la massa), la ratlladura del llimó i la canyella. Amb l'accessori ganxo, comencem a amassar i pugem a velocitat mitja. Quan la massa s'hagi format, hi afegim la mantega, que haurem tallat a trossos petits i reservat a la nevera fins al moment del seu ús.

Quan la massa hagi absorbit la mantega, és el moment d'afegir-hi el llevat amb una mica d'aigua. Seguim pastant fins que el llevat s'hagi dissolt del tot i tinguem una massa fina i elàstica, que no s'enganxi al vas ni a les mans. Jo vaig acabar de pastar a mà, així també podia comprovar millor la textura de la massa.

Fem una bola amb la massa i la posem en un bol greixat amb una mica d'oli. Tapem amb un drap de cuina i deixem a la nevera uns 30 minuts.

Per treballar la massa, pinzellem la superfície de treball amb una mica d'oli. Amb un corró, estirem la massa fins donar-li la forma desitjada, en aquest cas, un rectangle de la mida d'una safata de forn. Col·loquem la coca a la safata coberta amb paper de forn.

Pinzellem la coca amb ou batut amb sal i decorem amb la fruita confitada. Deixem reposar en un lloc càlid fins que gairebé hagi doblat el seu volum.

Escalfem el forn a 190 graus.

Quan la coca hagi fermentat, hi escampem pinyons i empolvorem amb sucre.

Enfornem durant uns 17 minuts, o fins que veiem que agafa un bonic to daurat.

Deixem refredar damunt d'una reixeta.







Si voleu altres receptes de coca, mireu aquesta coca de Sant Joan amb taronja, xocolata i pinyons o aquesta súper ràpida coca de pasta de full amb cabell d'àngel i pinyons.

dijous, 19 de juny del 2014

Pa de pessic de soja





Aquí no es llença res!










A l'entrada anterior havíem fet una beguda de soja amb llimó i canyella. Ja vaig comentar que havíem aprofitat la polpa de la soja un cop filtrada: doncs aquest és el pa de pessic que en va sortir. Té un punt humit que el fa molt apetitós. A més, està aromatitzat amb ratlladura de taronja, que li dóna un sabor deliciós. De fet, el sabor de la soja no es nota en absolut. I és un esmorzar o berenar molt saludable. No deixeu de provar-lo.









Per un motlle de 23 cm. de diàmetre:

(Del llibre Cuida tu salud de Thermomix)

La pell d'una taronja (sense part blanca)

220 grams de sucre morè

4 ous

40 grams d'oli d'oliva suau (a la recepta original s'utilitza oli de gira-sol)

150 grams de farina de rebosteria

Mitja cullerada de postres de sal

Mig sobre de llevat químic en pols

250 grams de polpa de soja (que és el pes que va quedar un cop filtrada la soja)

Una mica més de sucre per empolvorar la superfície







Escalfem el forn a 180 graus.

Posem al vas de la Thermomix la pell de la taronja i el sucre i polvoritzem 15 segons, velocitat 8. 

Incorporem els ous, l'oli, la farina, la sal, el llevat i la polpa de soja. Barregem 30 segons, velocitat 4. Abaixem les restes de les parets del vas amb l'espàtula i tornem a barrejar uns segons més a la mateixa velocitat.

Aboquem la mescla en un motlle prèviament greixat amb una mica d'oli. Empolvorem la superfície amb una mica de sucre morè, per a que faci crosta.

Enfornem durant uns 30 minuts o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Deixem reposar uns 10 minuts i traiem l'anell del motlle. Deixem refredar totalment damunt d'una reixeta.






dilluns, 16 de juny del 2014

Beguda de soja amb canyella i llimó




Sobretot canyella, que fa bon brou!








Darrerament m'agrada esmorzar amb un vas de beguda de soja ben fresca de la nevera. Com que el sabor natural de la soja no m'acaba de convèncer, en prenc una marca que l'aromatitza amb canyella i llimó i que trobo deliciosa. Aquest cap de setmana he provat de fer-ne a casa, seguint la recepta del llibre Cuida tu salud de Thermomix, afegint-li canyella i pell de llimó per tal d'aromatitzar-la. Una recepta que repetiré, perquè no només s'obté una beguda molt saborosa, sinó que es pot aprofitar tot, líquid i polpa. En aquesta entrada en veureu la beguda resultant. Properament, què en vaig fer amb la polpa.









Per un litre de beguda de soja:

150 grams de faves de soja blanca (jo les vaig utilitzar pelades)

Un litre d'aigua.

La pell d'un llimó

Una branca de canyella

Quatre cullerades de sucre morè











Posem les faves de soja en remull durant 12 hores.

Escorrem les faves i les esbandim a raig d'aixeta.

Posem al vas de la Thermomix les faves i el litre d'aigua. Programem 30 minuts, 100 graus, velocitat 1.

Passat aquest temps, destapem el vas i deixem refredar uns 10 minuts. A continuació, triturem 2 minuts, velocitat progressiva 5-10.

Colem el líquid amb un drap fi. Reservem la polpa.

Posem el líquid de soja en un cassó amb el sucre, la pell de llimó i la branca de canyella. Fem arrencar el bull, retirem del foc i deixem infusionar durant uns 10 minuts.

Traiem la pell de llimó i la canyella i passem el líquid resultant a una ampolla de vidre. Reservem a la nevera i prenem ben fresca.






dilluns, 9 de juny del 2014

Clafotís de cireres



Quan les cireres es poden menjar, jo dic Confiteor Deo









Que vol dir jo confesso a Déu i que, en aquesta dita, fa referència a la golafreria que ens envaeix davant d'un cistell de cireres. No podíem deixar passar el temps de les cireres sense fer aquesta tarta d'origen occità que utilitza com a ingredient estrella aquesta fruita. El terme deriva del verb occità clafir, que significa omplir atapeïdament, ben bé com es troben les cireres en aquesta tarta.
Després de mirar diverses receptes per la xarxa, em vaig decidir per la del Nandu Jubany, que vaig trobar al blog Cuines de tv3 i a la qual vaig fer alguns canvis: vaig utilitzar farina integral d'espelta, sucre mascavo i, enlloc de formatge crema, un iogurt natural (era diumenge i no tenia formatge a casa). El resultat va ser una tarta suau, amb una consistència semblant a una quiche i el sabor dolç de la cirera cuita. Unes postres de diumenge que van agradar a tothom.









Per un motlle de 23 cm. de diàmetre:

500 grams de cireres madures

3 ous

100 grams de sucre  mascavo (a la recepta original, sucre blanc)

10 grams de sucre vainillat

Un iogurt (a la recepta original, 90 grams de formatge crema)

75 grams de farina integral d'espelta (a la recepta original, farina normal)

50 grams de farina d'ametlla

270 ml. de llet sencera (300 ml. a la recepta original)

30 grams de mantega fosa










Escalfem el forn a 180 graus.

Traiem els pinyols de les cireres, que han de quedar senceres. Reservem.

Batem els ous amb el sucre fins que la mescla blanquegi i pugi. Hi afegim el iogurt i continuem batent fins que quedi ben integrat.

Incorporem la llet i la mantega fosa (no ha d'estar calenta).

Finalment, hi afegim la farina tamisada, la farina d'ametlla i un pessic de sal. Integrem bé tots els ingredients a la massa.

Escampem les cireres pel motlle, prèviament greixat amb una mica de mantega (jo no l'he greixat, perquè utilitzo un motlle amb base de porcellana i anell de silicona de la marca LeKué on no s'hi empega res).

Aboquem pel damunt la massa, repartint-la bé i mirant que les cireres quedin distribuïdes de manera uniforme.

Enfornem uns 35-40 minuts, o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Deixem reposar uns 20 minuts i traiem l'anell del motlle. Deixem refredar totalment damunt d'una reixeta.










divendres, 6 de juny del 2014

Coca integral d'espelta amb cireres




Any de cireres, poc blat a les eres









Aquest cop la coca l'hem feta amb farina integral d'espelta i sucre mascavo, afegint-li unes cireres que li han donat un toc dolç i humit deliciós. És una coca de iogurt feta amb les mesures del vas, amb la recepta típica 3/2/1 i un toc de llimó i canyella. Comparat amb la darrera coca, feta amb farina integral de blat, aquesta feta amb espelta queda menys compacta (a l'anterior hi vam afegir una mançana ratllada per fer-la més melosa). Una coca molt saborosa ideal per esmorzar o berenar i aprofitar les cireres més madures que, en coure's al forn, agafen una textura i una dolçor de compota que converteix aquesta coca en una menja irresistible.











Per un motlle de 23 cm. de diàmetre:

Un iogurt natural

3 ous

2 mesures de iogurt de sucre mascavo

3 mesures de farina integral d'espelta

Un sobre de llevat químic en pols

Una mesura d'oli d'oliva suau

La ratlladura d'un llimó

Un pessic de sal

Una cullerada de postres de canyella

500 grams de cireres 








Primerament, traiem el pinyol a les cireres, deixant-les senceres. Reservem.

Escalfem el forn a 180 graus.

Batem els ous amb el sucre fins que la mescla blanquegi i pugi.

Incorporem el iogurt i mesclem suaument.

Afegim la farina i el llevat tamisats, en tres cops i barrejant suaument cada cop, fins integrar bé els ingredients a la massa.

Incorporem la ratlladura de llimó, la canyella i la sal.

Finalment, hi afegim l'oli a fil, remenant suaument perquè s'integri bé a la massa.








Aboquem la meitat de la massa al motlle prèviament greixat amb oli d'oliva. Damunt hi escampem les cireres i acabem cobrint amb la resta de la massa.

Empolvorem amb una mica més de sucre i canyella, si volem. També es pot decorar amb sucre de llustre un cop treta del forn.

Enfornem durant uns 35 minuts, o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Deixem reposar uns 15 minuts i traiem l'anell del motlle. Deixem refredar totalment damunt d'una reixeta.







dilluns, 2 de juny del 2014

Coca integral de iogurt de soja amb mançanes i canyella

Quants en manté la farina, i ella fina que fina








Darrerament m'he aficionat a prendre soja en diferents versions: formant part d'unes hamburgueses, en beguda - no m'agrada gens la beguda de soja, però n'he trobat una aromatitzada amb canyella  i llimó que m'encanta - en iogurt..... I vaig pensar en provar de fer una coca utilitzant iogurt de soja i, a més, sense cap producte de procedència animal, per tant, sense ous ni llet. Vaig trobar una recepta de coca de iogurt sense ous a Secrets de Cuina i la vaig tunejar: iogurt de soja, beguda de soja enlloc d'ous, farina integral, sucre morè.... Com em va semblar que la farina integral, unida al iogurt de soja,  li donaria una textura força estopenca a la coca- el iogurt de soja té un toc aspre, al meu gust menys cremós i melós que el de llet-, hi vaig barrejar una mançana ratllada i canyella a la massa i la vaig cobrir amb una altra mançana laminada i empolvorada amb més canyella i sucre morè. El resultat és una coca amb un sabor intens i una textura esponjosa i lleugerament humida gràcies a la mançana. Us la recomano sincerament: us sorprendrà.









Per un motlle de 23 cm de diàmetre:

Un iogurt natural de soja 

Una mesura de beguda de soja (la meva amb llimó i canyella)

Mitja mesura d'oli d'oliva suau

2 mesures de sucre morè

4 mesures de farina integral

Un sobre de llevat químic en pols

Una cullerada de postres de canyella

La ratlladura d'un llimó

Una mançana ratllada

Una mançana laminada

Una mica més de sucre i canyella per empolvorar







Escalfem el forn a 180 graus.

Barregem primer els ingredients líquids amb el sucre fins aconseguir una mescla homogènia. Jo ho he fet amb l'accessori globus de la KA, però es pot fer en un bol manualment.

Incorporem la farina tamisada i el llevat en tres o quatre cops, barrejant fins aconseguir una massa homogènia. Hi afegim la mançana ratllada, la canyella i la ratlladura del llimó, integrant bé tots els ingredients.

Aboquem la mescla en un motlle prèviament pinzellat amb oli d'oliva. Laminem la segona mançana i cobrim la superfície de la coca. Empolvorem amb sucre morè i canyella.

Enfornem durant uns 45 minuts, o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Traiem del forn i deixem reposar uns 15 minuts. Traiem l'anell del motlle i deixem refredar totalment.