dimarts, 29 d’abril del 2014

Milfulls de lemon curd amb nata i maduixots




Suc de llimona, medicina bona










Darrerament ens hem aficionat a la crema de llimó o lemon curd i n'hem fet uns quants cops per acompanyar algunes postres. En aquest cas l'hem utilitzada per fer uns milfulls que hem farcit amb crema de llimó en una capa i nata muntada i maduixots laminats a l'altra. Són unes postres senzilles de fer i queden molt ben presentades a taula. Si tenim pasta de full a la nevera, només cal tenir cura de fer el lemon curd amb prou temps per a que es refredi. Després, enfornar la pasta de full i muntar la nata són operacions que es fan en poc temps. I, si anem de convidats, quedarem molt bé.










Per 4 pastissets:

Una làmina de pasta de full

Ou batut per pinzellar

Un sarpat de pinyons

Sucre de llustre per empolvorar



Pel lemon curd:

150 grams de sucre

La pell d'un llimó

175 grams de suc de llimó

120 grams de mantega

4 ous




300 grams de nata líquida per muntar (35% matèria grassa)

4 cullerades de sucre de llustre per endolcir la nata

10-12 maduixots tallats a làmines











En primer lloc, preparem el lemon curd (Thermomix):

Posem el sucre al vas i polvoritzem 30 segons, velocitat progressiva 5-10.

Afegim la pell del llimó ben seca i tornem a programar 30 segons, velocitat 5-10.

Incorporem el suc de llimó, la mantega i els ous i programem 20 minuts, 90 graus, velocitat 4.

Passem a una mànega pastissera amb boca llisa. Reservem a la nevera.



Preparem la pasta de full:

Escalfem el forn a 200 graus.

Tallem la làmina de pasta de full en quatre quarts. De cada quart en fem tres rectangles iguals.

Posem els 12 talls de pasta de full en una safata coberta amb paper de forn. Si no hi caben, ho fem en dues fornades. Cobrim amb un pes els talls que aniran a la base i a la capa intermitja per evitar que pugin. Si volem, també podem fer-ho amb el tall que anirà a la part superior. Nosaltres hem optat per punxar-lo una mica i deixar que pugi més. Pinzellem aquest tall amb ou batut i hi escampem uns quants pinyons i sucre.

Enfornem fins que veiem que agafa un bonic color daurat. Retirem del forn i deixem refredar totalment damunt d'una reixeta.



Mentrestant, muntem la nata i hi afegim el sucre de llustre. Passem a una mànega pastissera amb boca arrissada i reservem a la nevera.

Rentem els maduixots i els tallem a làmines.

Per muntar els pastissets, posem una base de pasta de full i cobrim amb el lemon curd.

Posem una segona capa de pasta de full, que cobrirem amb la nata i uns maduixots filetejats.

Cobrim amb la tercera capa de pasta de full i empolvorem amb sucre de llustre.






diumenge, 27 d’abril del 2014

Coca de iogurt amb anís




Qui bada boca, es queda sense coca











Pels pèls aquest mes arribem a la proposta de Memòries d'una cuinera. Després de la hiperactivitat a què ens va abocar l'elaboració de mones, ens hem pres la setmana amb tranquil·litat, mentre gaudíem dels carrers el dia de Sant Jordi i ens dedicàvem a a menjar verdures i fruites la resta de la setmana, per compensar una mica els excessos de la Pasqua. Aquest diumenge ens hem aixecat aviat i hem preparat aquesta coca de iogurt per esmorzar. Una recepta del Corpus del Patrimoni Culinari Català que hem volgut tastar: aromatitzada amb anís i llimó, ha quedat molt esponjosa i lleugerament humida. i, com encara teníem gra d'ametlla crua que ens havia sobrat de fer les mones, n'hem escampat amb sucre per tota la superfície abans d'enfornar. Tot un esmorzar de diumenge.





Si voleu altres receptes de coca de iogurt, mireu la coca de iogurt segons la recepta de Xavier Barriga. o, en versió cake, aquest cake marbrat.






Per un motlle de 24 cm. de diàmetre:

220 grams de sucre

180 grams de farina (jo de rebosteria)

3 ous

Un iogurt

Un sobre de llevat químic en pols

La ratlladura d'un llimó

Un pessic de sal (no sortia a la recepta original)

Un raig d'anís (jo 20 grams)

Oli (no en dóna la quantitat, jo hi he posat 30 grams d'oli d'oliva suau)

Sucre per empolvorar

Gra d'ametlla crua








Segons la recepta original, cal fer una pasta amb la farina, els ous, el sucre, el llevat, el iogurt i l'oli. Després, s'hi afegeix la pell del llimó i l'anís i es treballa fins aconseguir una pasta homogènia. Llavors es posa al motlle greixat amb oli i es posa al forn prèviament escalfat a 170 graus.

Jo he variat una mica el procediment i he utilitzat un robot amassador (Kitchen Aid):

Espongem els ous amb el sucre amb l'accessori globus, de manera que la mescla augmenti de volum i blanquegi.

Afegim el iogurt i mesclem suaument.

A continuació, hi anem incorporant la farina tamisada amb el llevat químic en dos o tres cops, barrejant suaument després de cada tanda.

Afegim la ralladura de llimó i la sal.

Finalment, incorporem l'anís i l'oli, lentament i barrejant suaument un parell de minuts.

Tapem la mescla amb film transparent i deixem reposar a la nevera uns 30-40 minuts.






Escalfem el forn a 180 graus.

Greixem un motlle amb oli d'oliva i hi aboquem la mescla.

Hi escampem pel damunt gra d'ametlla crua i empolvorem amb sucre.

Enfornem uns 30 minuts o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Traiem del forn, deixem reposar uns 10 minuts i traiem l'anell del motlle. En el meu cas, la base del motlle és de ceràmica i fa les funcions de plat, per tant no l'he desemmotllat de la base.





dimecres, 23 d’abril del 2014

diumenge, 20 d’abril del 2014

Mona de Pasqua de gema




Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca









Com cada any per aquestes dates, la cuina de casa se'ns queda petita: els pans de pessic, els recipients que  guarden la gema, l'almívar, la crema de mantega, l'ametlla torrada, la fruita confitada...... Un munt de preparatius per acabar guarnint la Mona per als fillols: quatre mones que cal fer, aquest any n'hem fet dues amb gema i fruita i dues tradicionals, per variar una mica. Són pastissos laboriosos de fer, les mones de gema i fruita, però quan les has acabat te n'adones  que ha valgut la pena el temps esmerçat. I són tan bones!










Per un pa de pessic de 24 cm:

6 ous a temperatura ambient
180 grams de sucre
Una cullerada de postres de sucre vainillat
90 grams de farina de rebosteria
90 grams de farina de panís (Maizena)
Un pessic de sal

Per la gema:

3 ous
180 grams de sucre
Una cullerada de postres de sucre vainillat
60 grams d'aigua
15 grams de farina de panís (Maizena)
Un polsim de colorant alimentari (el que s'utilitza per l'arròs)

Per la crema de mantega:

50 grams d'aigua
175 grams de sucre
Una cullerada de postres de sucre vainillat
3 rovells d'ou
Un pessic de sal
250 grams de mantega a temperatura ambient

Per l'almívar:

130 grams de sucre
100 grams d'aigua
Suc de mig llimó
2 cullerades de brandi

Per farcir:

125 grams de melmelada (jo de maduixes casolana)

Per decorar:

Gra d'ametlla torrada

Gelatina de mançana per pinzellar ( o un preparat per pinzellar i donar brillantor als pastissos. Aquest any he utilitzat un preparat en pols de Lidl)

Plomes, ous, pollets..... tot el que se'ns acudeixi







El dia abans preparem el pa de pessic, l'almívar per banyar el pa de pessic i l'almívar per la crema de mantega.


Preparem el pa de pessic (amb Kitchen Aid o un robot similar):

Escalfem el forn a 180 graus.

Posem els ous i el sucre al bol del robot i batem amb l'accessori globus, primer a velocitat baixa perquè no esquitxi i després augmentant la velocitat fins la màxima. Hem d'aconseguir que la mescla augmenti de volum i blanquegi.

A poc a poc, anem afegint la farina amb la sal, amb un tamisador. Aquesta operació la  fem en tres o quatre cops, barrejant un parell de segons a velocitat baixa després de cada cop. Acabem d'integrar les restes de farina que quedin a la superfície i a les parets suaument amb l'espàtula.

Aboquem la massa en un motlle greixat amb mantega o oli d'oliva suau i lleugerament enfarinat.

Enfornem uns 25-30 minuts, fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca. Traiem del forn, deixem reposar uns 15 minuts i traiem l'anell del motlle amb cura. Deixem refredar totalment.



Preparem l'almívar per banyar el pa de pessic (Thermomix):

Posem l'aigua, el sucre i el suc de llimó al vas de la Thermomix i programem 7 minuts, 100 graus, velocitat 2.

En acabar, perfumem amb el brandi.

Passem a un recipient i deixem refredar totalment. Tapem i reservem a la nevera.



Preparem la crema de mantega (Thermomix i Kitchen Aid):

El dia abans (o amb prou estona el mateix dia) preparem un almívar posant al vas de la Thermomix el sucre, el sucre vainillat i l'aigua i programem 6 minuts, 100 graus, velocitat 2.

A continuació, afegim els rovells i la sal i programem 3 minuts, velocitat 4.

Aboquem en un recipient i deixem refredar totalment a la nevera.

Un cop fred l'almívar, posem la mantega al bol del robot (KA) i batem a velocitat alta amb l'accessori globus fins aconseguir una textura cremosa.

Abaixem una mica la velocitat i hi anem afegint l'almívar a poc a poc. Un cop integrat, batem de nou a velocitat màxima. Hem d'aconseguir una textura molt cremosa, similar a la d'un gelat.

Passem la crema a una mànega pastissera amb boca arrissada (o la forma que vulguem) i reservem a la nevera. Quan l'haguem d'utilitzar, la traiem una hora abans.


Preparem la gema (a la manera tradicional):

Batem els ous i els colem amb un colador fi, per treure els fils i altres impureses. Reservem.

Fem un almívar amb l'aigua i el sucre. Quan arrenqui el bull, apartem el cassó del foc i hi aboquem els ous batuts, remenant continuament. Incorporem també la farina de panís i remenem bé perquè no quedi cap grumoll.

Tornem a posar el cassó al foc, a foc suau i remenant continuament perquè no se'ns enganxi. Quan arrenqui el bull, anem controlant el foc i remenant  fins que espesseixi i aconsegueixi la textura desitjada.

Retirem del foc i hi afegim un polsim de colorant, remenant bé perquè quedi un color uniforme.

Aboquem la mescla en un recipient prou ample per a que es refredi ben de presa.

Reservem a la nevera en un recipient hermètic.

La idea del colorant alimentari la vaig trobar al blog Mis recetas de cocina.

Torrem el gra d'ametlla:

Si hem comprat el gra d'ametlla cru, el torrem en una paella a foc mig i remenant amb una cullera de fusta fins aconseguir un lleuger color torrat. Cal tenir cura que no se'ns cremi, doncs l'ametlla agafaria un to amargant.











Muntem la mona:

Repelem la superfície i les vores del pa de pessic, per aconseguir unes superfícies uniformes i de tonalitat clara.

Per manipular el pa de pessic, va molt bé tallar una base de cartró del mateix diàmetre que el bescuit (jo compro una safata de cartró de més, la tallo a la mida i l'utilitzo com a base del pastís). D'aquesta manera, podrem agafar el pastís amb més comoditat.

Tallem el pa de pessic transversalment en dues o tres capes.

Banyem cada capa amb l'almívar, hi estenem una capa fina de crema de mantega i al damunt suquem generosament amb melmelada. Repetim aquesta operació amb les altres capes intermitges.

Quan arribem a la capa superior, banyem el bescuit amb l'almívar i hi estenem una capa generosa de gema, deixant que llisqui pels costats. Igualem la superfície i els costats amb una espàtula.

Agafem el pastís per la base de cartró amb una mà i, amb l'altra, anem sucant els costats amb el gra d'ametlla.

Decorem amb fruita confitada i pinzellem el pastís.

Acabem decorant amb la crema de mantega.

Finalment, decorem amb els pollets, els ous, les figures de xocolata, les plomes.....








dimecres, 16 d’abril del 2014

Mona de Pasqua tradicional




Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons










Mai no havia tastat ni fet una mona de Pasqua tradicional. Aquest any volia fer-ne una, però primer calia provar alguna recepta i veure si ens agradava. La recepta la vaig trobar al Corpus del Patrimoni Culinari Català i em va semblar força senzilla. Acabada de fer és una mona saborosa, amb una crosta una mica consistent i molla lleugerament compacta. Per al meu gust, crec que guanyaria amb una mica de massa mare. I els ous els vam pintar amb retoladors de tinta comestible, una bona tasca per a tenir entretinguts els petits de la casa. Només hi va haver un problema: els ous van lliscar una mica per sobre de la massa mentre era al forn i van deixar el dibuix imprès damunt de la mona. La pròxima vegada ens haurem d'assegurar que no es moguin.











Aquesta és la recepta original, jo vaig fer-la amb la meitat de les quantitats per una mona d'uns 20 cm de diàmetre:

Mig quilo de farina (jo de força)

15 grams de sucre

50 grams de llevat de forner fresc

50 grams de mantega

10 grams de sal

3 ous

La ratlladura d'un llimó

Una mica de llet, a demanda de la massa

Ous durs per guarnir

Un ou batut per pinzellar

Sucre per empolvorar








Per començar, pastem la farina amb el sucre, els ous, la sal, el llevat, la mantega i la ratlladura del llimó. Quan tinguem els ingredients bastant integrats, hi afegim llet de mica en mica fins aconseguir una massa homogènia i que es desenganxi de les mans.

Deixem reposar la massa 30 minuts, tapada amb un drap (jo la vaig tenir gairebé una hora, mentre dinàvem).

Formem una bola amb la massa, li fem un forat al mig i li anem donant la forma de rosca. Posem en una safata per al forn coberta amb paper de forn o una làmina de silicona. Pinzellem amb ou batut i hi clavem pel damunt els ous durs, assegurant-los amb unes tires de massa en forma de creu. Empolvorem amb sucre.

Deixem que fermenti uns 20 minuts (jo la vaig deixar més estona, uns 45 minuts). Abans d'enfornar, si volem, hi podem escampar per sobre una mica de sucre torronat.

Enfornem a 170 graus. La recepta dóna un temps d'enfornat de 45 minuts, però en el meu cas va estar llesta en 25-30 minuts.








dimarts, 15 d’abril del 2014

Braç de gitano de nata amb maduixes i melmelada





Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans










Els diumenges de Rams els carrers s'omplen de petits ben mudats amb la seva palma o palmó en una mà i agafats de l'altra pel pare o la mare o els padrins...... tots plegats a beneir les palmes. Si és un dia assolellat i càlid, com diumenge passat, la jornada és doblement agradable. Abans d'anar a dinar, una aturada en alguna terrassa per prendre un aperitiu - per cert, a Lleida torna l'Anem de tapes, una iniciativa amb la qual podem gaudir de tapes a un preu molt interessant-. I després, un bon dinar amb unes postres ben primaverals: aquest braç de gitano decorat amb motius florals i farcit amb nata, maduixes i melmelada. El primer dels dinars familiars d'aquesta setmana: encara queda Divendres Sant, Diumenge i Dilluns de Pasqua. Déu n'hi do.











Per 8 persones:


Pel bescuit:

4 ous a temperatura ambient

130 grams de sucre

Una cullerada de postres de sucre vainillat

130 grams de farina de rebosteria

Un pessic de sal

Dues fulles de transfers per decorar


Pel farcit:

300 grams de nata líquida per muntar (mínim 35% matèria grassa)

3 cullerades de sucre de llustre

125 grams de melmelada de maduixa (la nostra casolana)

10 maduixots nets i tallats a daus petits.












Preparem el bescuit (Thermomix):

Escalfem el forn a 180 graus

Preparem una safata per al forn de 30x40 cm, que cobrirem amb paper de forn o una làmina de silicona. Al damunt hi posarem els dos fulls de transfer amb la cara impresa cap amunt. Reservem.

Posem la papallona al vas i hi posem els ous, el sucre i el sucre vainillat. Programem 6 minuts, temperatura 37 graus, velocitat 4. En acabar, tornem a programar 6 minuts, velocitat 4, però sense temperatura. Es tracta d'aconseguir que la mescla munti i quedi ben esponjosa.

Afegim la farina amb la sal, tamisant-la i deixant-la caure al voltant de la papallona. Per evitar que ens abaixi la massa, aquesta operació la farem en tres cops, barrejant 3 segons a velocitat 3 cada cop.

Un cop incorporada tota la farina, traiem la papallona amb cura i acabem d'integrar suaument amb l'espàtula.

Aboquem la massa damunt de la safata amb els fulls de transfer, allisem la superfície amb cura i enfornem 10 minuts.

Traiem la planxa de bescuit del forn, desenganxem els fulls de transfer amb cura i, amb l'ajut d'un drap, l'enrotllem per la part més estreta, donant-li la forma de braç. Recordem que la superfície decorada ha de quedar a la part externa. Deixem refredar.

Mentrestant, muntem la nata i reservem a la nevera.

Preparem els maduixots a daus petits.

Quan el bescuit s'hagi refredat, el desenrotllem i l'untem amb una primera capa de melmelada de maduixes.

A continuació, hi escampem la nata muntada. Mirem de deixar uns dos dits sense farcir en un dels extrems, per evitar que sobreïxi en enrotllar-lo.

Damunt de la nata hi col·loquem els trossets de maduixes, pressionant una mica per integrar-los bé al farcit.

Enrotllem amb cura i posem en una safata per servir. Conservem refrigerat, cobert amb film transparent per evitar que es ressequi, fins el moment de consumir.

Si no tenim transfers, podem decorar la superfície del braç amb sucre de llustre i, si volem, el podem cremar una mica amb un bufador..







divendres, 11 d’abril del 2014

Mongetes del ganxet amb sípia, cloïsses i carxofes



Menjar mongetes té males tretes





A casa teníem unes mongetes del ganxet que ens van portar de Vic ja fa uns dies i que vam preparar per dinar el passat diumenge, aprofitant que teníem unes sípies i cloïsses per fer una bona cassola. Hi vam afegir un sofregit amb una mica de carxofa i vi blanc. Vam tenir un plat complet i saborós que només calia acompanyar amb una amanida per quedar totalment satisfet. Com sempre, en vam fer de més i dilluns ens vam trobar el dinar fet. I no ens va saber gens de greu repetir menú.










Per 6 persones:

Per bullir les mongetes:

400 grams de mongetes del ganxet

Una ceba

4 claus d'olor

Una cabeça d'alls

Una fulla de llorer

Sal

A més:

Una ceba grossa, picada

3 grans d'all

3 carxofes netes de les parts dures i tallades en vuitens

3 sípies mitjanes, netes i tallades a trossos (1.300 grams)

Un quilo de cloïsses prèviament deixades en aigua i sal perquè treguin la sorra

Un vas petit de vi blanc

Julivert fresc picat







Deixem les mongetes en remull amb aigua durant la nit.

L'endemà, escorrem l'aigua de les mongetes, n'afegim de fresca i abundant i les posem a bullir amb sal en una cassola a foc suau. 

Quan arrenqui el bull, afegim la ceba sencera pelada amb els claus clavats, la cabeça d'alls i el llorer. Deixem bullir durant unes dues hores o fins que veiem que estan tendres però no es desfan. Anem traient l'escuma que es vagi formant. Un cop cuites, escorrem i reservem.

Mentrestant, rentem les cloïsses a raig d'aixeta, les posem en una cassola, tapem i posem al foc fins que s'obrin. Traiem i reservem. Colem el líquid que han deixat amb una tela fina i reservem.

Posem la ceba picada en una cassola amb oli i sofregim. Afegim els alls i les carxofes. Quan la ceba estigui transparent, incorporem la sípia i deixem que solti el líquid. Un cop la sípia comenci a estar cuita, hi posem el vi i deixem que bulli uns minuts per evaporar l'alcohol. 

Afegim les mongetes, sacsem la cassola i hi posem les cloïsses pel damunt, juntament amb el seu líquid. Tapem i deixem coure uns cinc minuts. 

Servim amb julivert picat pel damunt.










dimarts, 8 d’abril del 2014

Magdalenes de llimó amb llavors de rosella




Te amb llet o amb llimona, que se'l begui la mona!









Després de l'èxit de les magdalenes de taronja, i com teníem llimons a casa, vam provar de fer magdalenes de llimó. En alguns blogs havia vist la combinació del llimó amb les llavors de rosella, que també hi havia al rebost, i aquest va ser el resultat: unes magdalenes molt aromàtiques, amb un intens sabor a llimó i el toc cruixent que li donen les llavors de rosella. La recepta és una variant de la de les magdalenes de taronja, a la qual hem afegit nata líquida.  Els amants del llimó les han de provar.










Per 16 magdalenes:

Un llimó net, amb pell

4 ous

200 grams de sucre

100 grams d'oli d'oliva suau (o de gira-sol, si volem un sabor encara més suau)

100 grams de nata líquida

220 grams de farina de rebosteria

Un pessic de sal

Un sobre de llevat químic en pols

15 grams de llavors de rosella i una mica més per empolvorar










Preparació amb Thermomix:

Posem al vas de la Thermomix el llimó tallat a quarts, els ous i el sucre i batem 3 minuts, 37 graus, velocitat 5.

Tornem a programar el mateix temps i velocitat, però sense temperatura.

Aboquem l'oli i barregem 15 segons, velocitat 5.

Abaixem a velocitat 3 i anem incorporant pel bocal la mescla de la farina amb el llevat i la sal, alternant amb la nata líquida, en aquestes proporcions: 1/3 de farina, 1/2 de nata, 1/3 de farina, 1/2 de nata, 1/3 de farina.

Fem una batuda ràpida 8 segons, velocitat 6.

Afegim les llavors de rosella, remenant amb l'espàtula. 

Amb una cullera de gelat, anem omplint les càpsules de magdalena, que haurem posat dins de motlles, fins les 3/4 parts de la seva capacitat.

Deixem reposar uns 30 minuts a la nevera.

Escalfem el forn a 250 graus.

Traiem les magdalenes de la nevera i decorem la superfície amb llavors de rosella. També podem empolvorar amb una mica de sucre.

Abaixem la temperatura del forn a 220 graus i fornegem uns 15 minuts. o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Traiem les magdalenes del forn i, si volem, empolvorem immediatament amb una mica més de sucre i deixem reposar uns 10 minuts.

Traiem dels motlles i deixem refredar totalment damunt d'una reixeta.










A la manera tradicional:

Triturem el llimó amb l'ajut d'un robot tipus Minipimer. El posem en un bol amb  els ous i el sucre i batem fins aconseguir una mescla de textura homogènia i espumosa.

Afegim l'oli i continuem batent. A continuació, i sense deixar de batre, incorporem els ingredients secs (farina, llevat i sal), alternant amb la nata líquida en aquest ordre: 1/3 farina, 1/2 nata, 1/3 farina, 1/2 nata i 1/3 farina.
.
Afegim les llavors de rosella, remenant amb l'espàtula.

Amb una cullera de gelat, anem omplint les càpsules de magdalena, que haurem posat dins de motlles, fins les 3/4 parts de la seva capacitat.

Deixem reposar uns 30 minuts a la nevera.

Escalfem el forn a 250 graus.

Traiem les magdalenes de la nevera i decorem la superfície amb llavors de rosella. També podem empolvorar amb una mica de sucre.

Abaixem la temperatura del forn a 220 graus i fornegem uns 15 minuts. o fins que punxem amb una agulla i aquesta surti seca.

Traiem les magdalenes del forn i, si volem, empolvorem immediatament amb una mica més de sucre i deixem reposar uns 10 minuts.

Traiem dels motlles i deixem refredar totalment damunt d'una reixeta.


















divendres, 4 d’abril del 2014

Pastís de lemon curd i merenga



Aire, sol i llimona, poca feina al metge dóna









Aquesta tarta la vam fer ja fa uns dies, per aprofitar unes clares i llimons que havíem utilitzat per fer crema catalana. Com teníem a la nevera una làmina de pasta brisa, va estar feta bastant ràpid. A més, la preparació del lemon curd i de la merenga la vam fer amb la Thermomix. de manera que no vam tenir gaires complicacions. La pròxima vegada que la fem, però, hi posaré menys sucre al lemon curd: tot i que al públic adolescent els va agradar molt, el Xavier i jo la vam trobar massa dolça. 

















Una làmina de pasta brisa

Un ou per pinzellar


Pel lemon curd:

150 grams de sucre (a la recepta original són 250 grams, però la vaig trobar massa dolça. La vaig repetir amb 150 grams de sucre i, al meu gust, queda millor)

La pell d'un llimó

175 grams de suc de llimó

120 grams de mantega

4 ous

Per la merenga suïssa:

5 clares d'ou

250 grams de sucre

Un pessic de sal

4 gotes de suc de llimó












Preparació amb Thermomix:

En primer lloc, preparem el lemon curd. Posem el sucre al vas i polvoritzem 30 segons, velocitat progressiva 5-10.

Afegim la pell del llimó ben seca i tornem a programar 30 segons, velocitat 5-10.

Incorporem el suc de llimó, la mantega i els ous i programem 20 minuts, 90 graus, velocitat 4.

Passem a un recipient ample i deixem refredar cobert amb film transparent. Reservem a la nevera.

Escalfem el forn a 180 graus.

Estenem la massa brisa en un motlle ample i baix, tipus quiche, que haurem greixat amb mantega o cobert amb paper de forn. Punxem la base i hi posem un pes al damunt per evitar que pugi al fornejar. Pintem les vores amb ou batut. Enfornem uns 15 minuts. Traiem i deixem refredar.

Quan la crema sigui freda, farcim la tarta i preparem la merenga.

Posem la papallona al vas i hi aboquem tots els ingredients. Programem 4 minuts, 50 graus, velocitat 3 1/2.

Tornem a programar 4 minuts a la mateixa velocitat, però sense temperatura.

Cobrim la tarta amb la merenga i enfornem. A la recepta original, només es gratina la merenga uns segons amb el gratinador a màxima potència. En el nostre cas, hem preferit tenir-lo una mica més (10 minuts), baixant la temperatura a 180 graus perquè la merenga ens agrada més cuita.









dimecres, 2 d’abril del 2014

Arròs de bacallà, caragols i carxofes




Set setmanes de Quaresma, només en podrem menjar que arengades rovellades, mongetes i bacallà








Els dissabtes són un bon dia per fer arròs. Després de passar tot el matí amunt i avall fent la compra de la setmana, un arròs es fa en poc temps i és un plat complet que només cal acompanyar amb una amanida. El d'aquesta setmana l'hem fet amb bacallà, carxofes, caragols i patates. Els caragols li donen molt bon sabor als arrosos i, sempre que en tenim, en posem uns quants, en aquest cas, bovers i plans. Hem dinat molt bé. I, com sempre, n'hem fet més del compte perquè ens agrada molt d'un dia per l'altre.










Per 10 persones:

Una ceba gran

3 grans d'all

Un pebrot verd

2 carxofes

Una tomata petita

Mig litre de caragols

2 patates mitjanes

Un quilo d'arròs bomba

2 litres d'aigua i una mica més per si en necessitem

Oli d'oliva verge extra

Sal












Rentem bé els caragols i els posem en una paella amb l'oli fred. Posem al foc suau i anem augmentant la temperatura a poc a poc fins fregir-los. D'aquesta manera "enganyarem" els caragols per a que no s'amaguin i els puguem treure amb facilitat. Reservem.


Traiem les fulles exteriors de les carxofes,  repelem, tallem les puntes de les fulles per obtenir els cors i tallem cada cor en vuit trossos. Reservem.

Posem l'aigua a bullir en una cassola.

Piquem la ceba i l'all i els sofregim en una cassola amb oli. Incorporem el pebrot picat i la carxofa. Pelem i triturem la tomata i l'afegim a la cassola. Deixem sofregir a foc suau.

Pelem les patates i les esqueixem. Reservem.

Quan tinguem el sofregit a punt, hi aboquem les patates i deixem coure un parell de minuts. 

A continuació, afegim el bacallà i remenem un parell de cops. 

Incorporem l'arròs, remenem i deixem coure un parell de minuts. 

Afegim l'aigua que tenim bullint: el doble que d'arròs si el volem sec. Si el volem caldós, n'hi haurem d'afegir  el triple. Sacsem la cassola i deixem coure uns 18 minuts. Si cal, afegim aigua.

Tanquem el foc, tapem i deixem reposar cinc minuts. Servim immediatament.